Queridos amigos.

Esta mañana me he encontrado en Instagram con esta reseña de mi poemario «El jardín incandescente» que Judit, de Lletres Voladores, ha tenido la amabilidad de hacer. Agradecida, no puedo menos que compartirla con vosotros:

«Diuen que en la foscor és quan les espurnes brillen amb més força. Així és com 𝓔𝓵 𝓳𝓪𝓻𝓭𝓲́𝓷 𝓲𝓷𝓬𝓪𝓷𝓭𝓮𝓼𝓬𝓮𝓷𝓽𝓮, de Marian Quintillá (@marianquintilla), ens guia cap als racons més amagats de l’ànima. Cada poema és una espurna que ens il·lumina, un xiuxiueig que parla de fragilitat, amor i transformació.

Llegir aquest poemari ha estat un regal, una finestra oberta a un univers ple de llum i emocions. Gràcies Parnass Edicions (@parnassedicions) per donar-me l’oportunitat de viure aquesta experiència.

El poemari es divideix en tres parts que bateguen al ritme de les emocions humanes. A «Vislumbres», l’autora captura moments fugaços que, com petites llums, ens orienten enmig de la foscor. Amb una sensibilitat exquisida, ens convida a observar allò subtil que sovint ens passa desapercebut, com si cada vers fos un fil que ens connecta amb el que és etern.

A «La mirada tocando a la mirada», la Marian reflexiona sobre la pandèmia, un temps d’aïllament ple de vulnerabilitat, però també d’una proximitat emocional inesperada. Els poemes són un refugi que consola i connecta, recordant-nos que, fins i tot en la distància, l’amor ens sosté i ens manté junts.

Finalment, a «Hacer trizas la jaula del corazón», trobem un cant a la llibertat emocional, al coratge d’abraçar la vida amb totes les seves contradiccions. Els versos parlen de renéixer, de trencar les pròpies limitacions i estimar amb valentia. És una celebració de la força que ens impulsa a continuar, fins i tot enmig de les tempestes més fosques.

Amb un llenguatge senzill però profund, la Marian construeix un univers poètic que connecta directament amb el lector. 𝓔𝓵 𝓳𝓪𝓻𝓭𝓲́𝓷 𝓲𝓷𝓬𝓪𝓷𝓭𝓮𝓼𝓬𝓮𝓷𝓽𝓮 és una experiència transformadora que floreix dins teu, un recordatori de la bellesa que habita en el detall i del poder de la poesia per il·luminar-nos fins i tot en els moments més difícils.»

Me has emocionado, Judit.